El sikhisme és una religió monoteista que posa al centre la igualtat, la justícia i el servei a la comunitat. A Lloret de Mar hi ha presència de persones sikh, principalment originàries de la regió del Panjab, que mantenen viva la seva tradició religiosa i cultural en el dia a dia. La comunitat sikh es caracteritza per una forta cohesió interna i per una actitud oberta i solidària envers la resta de la societat. Els idiomes habituals són el panjabi —llengua pròpia de la tradició religiosa—, així com el castellà i altres llengües d’ús quotidià.

El sikhisme neix al segle XV a la regió del Panjab, al nord de l’Índia, en un context marcat per la convivència entre l’hinduisme i l’islam. El seu fundador fou el gurú Nanak (1469–1539), que va transmetre un missatge espiritual basat en la creença en un únic Déu, la igualtat entre totes les persones i el rebuig de les divisions socials, especialment les castes. Després de Nanak, nou gurus més van continuar el seu ensenyament fins que, l’any 1699, el desè gurú, Gobind Singh, va consolidar la comunitat sikh amb la fundació de la Khalsa, la comunitat de fidels compromesos

amb els principis del sikhisme. Actualment, el sikhisme es practica arreu del món, especialment a l’Índia, però també a Europa, Amèrica del Nord i altres regions amb comunitats migrades.

El lloc de culte sikh s’anomena gurdwara, que literalment significa “la porta del gurú”. És un espai obert a totes les persones, independentment del seu origen o creences. Els gurdwares no tenen imatges ni representacions divines, i l’espai central està presidit pel Guru Granth Sahib, el llibre sagrat, considerat el guia espiritual viu de la comunitat. En aquest espai es duen a terme la lectura i el cant dels himnes sagrats (kirtan), l’explicació dels textos (katha) i el langar, el menjador comunitari on s’ofereix menjar gratuït a tothom com a expressió d’igualtat i servei. En entrar al gurdwara, cal descalçar-se i cobrir-se el cap, com a senyal de respecte.

Pel que fa al concepte de divinitat, el sikhisme creu en un únic Déu, anomenat Vahigurú, que no té forma ni representació física. Aquest Déu és el creador de tot, present en tota la creació i accessible a totes les persones sense intermediaris. No es tracta d’un Déu distant, sinó d’una presència amb la qual es pot connectar mitjançant la meditació, el cant i una vida ètica.

Les creences fonamentals del sikhisme giren entorn d’una vida coherent entre fe i acció. L’ésser humà és vist com a responsable dels seus actes, sotmès a la llei del karma i al cicle de les reencarnacions, fins a assolir l’alliberament espiritual. El bé i el mal es defineixen a partir de la conducta: viure amb honestedat, humilitat, generositat i respecte envers els altres. Es rebutgen cinc vicis principals —la luxúria, la ira, l’avarícia, l’aferrament i l’orgull—, considerats obstacles per al creixement espiritual. El propòsit de la vida és recordar Déu constantment, guanyar-se la vida de manera honesta i compartir amb la comunitat, especialment amb les persones que ho necessiten.

Un dels elements més característics del sikhisme és la combinació entre espiritualitat i compromís social. Aquesta identitat es fa visible a través de les anomenades cinc K, cinc elements que molts fidels porten com a símbol de la seva fe: els cabells sense tallar (kesh), la pinta (kanga), el braçalet metàl·lic (kara), la peça de roba curta (kachera) i el kirpan, una petita daga simbòlica que representa la defensa de la justícia i el servei als altres. També és especialment distintiu el langar, el menjador comunitari present a tots els gurdwares, que expressa de manera pràctica el principi d’igualtat radical entre totes les persones.