Santa Clotilde és un espai per a passejar i relaxar-te, ple de naturalesa, olors, colors i tranquil·litat amb unes vistes immillorables sobre la Costa Brava i una vegetació essencialment mediterrània amb pins, til·lers, àlbers, xiprers…
Les seves vistes i arquitectura laberíntica amb fonts, estàtues i un llac li donen un aire romàntic i màgic que fan d’aquest lloc un racó inoblidable.

El Marquès de Roviralta (Raúl Roviralta), un enamorat dels jardins romàntics italians de l’època renaixentista, va decidir encarregar la construcció d’aquests jardins per poder gaudir del seu ús personal, entrant així a formar part del moviment noucentista de Catalunya.
Però molt abans que tot això succeís, Roviralta havia conegut a Clotilde Rocamora, una jove de Barcelona que va arribar a Lloret de Mar el 1917, quan tot eren vinyes.

El Marquès va decidir comprar-les, convertint-se així en el propietari de set vinyes.

Per a complir el seu somni i crear els jardins va contactar amb Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte paisatgista, per a realitzar el projecte.
Els jardins van començar així a construir-se en 1919, però en 1927 Clotilde, encara molt jove, va morir sense haver-los pogut veure acabats. Aquest succés, va paralitzar el projecte fins que un temps més tard el Marquès va conèixer a Odile, la seva segona esposa, i dos anys més tard es van reprendre les obres i es va continuar amb la construcció dels jardins.

La construcció no va acabar fins a la finalització de la Guerra Civil Espanyola i porten el nom, de Clotilde en honor a la primera esposa del Marquès.
Els jardins van pertànyer a la família Roviralta fins que en 1997 l’Ajuntament va decidir adquirir-los, reformar-los i convertir-los en patrimoni municipal. En 1994 van ser declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.