Can Font és un edifici de marcat caràcter modernista, construït l’any 1877. Es composa de soterrani, baixos, dues plantes pis i golfes. La distribució de l’edificació gira al voltant de l’escala, situada al centre i que serveix de nexe d’unió de les dependències de cada planta.

La façana és de l’estil neoclàssic predominant en l’època de la seva construcció.

La decoració interior de la casa destaca pel ric treball d’artesania que fa ús d’esgrafiats, frescos i guix en sostres i parets; mosaics de paviments i ceràmics; ferro artístic en baranes i cancell; fusta i emplomats en vitralls… tot dins d’un estil modernista unitari.

Construïda l’any 1877 pel mestre d’obres lloretenc Fèlix Torras i Mataró per encàrrec de Nicolau Font i Maig, en la seva època va ser la casa més alta de Lloret.  L’any 1940 la casa senyorial va ser venuda per Nicolau Cabañas i Llovet a l’industrial tèxtil sabadellenc Ferran Comadran i Torres com a casa d’estiueig.

L’Ajuntament de Lloret va adquirir finalment l’immoble l’any 1981 per preservar una de les cases senyorials de la vila vinculada a les fortunes lloretenques fetes a Amèrica.